Bones de nou viatgers!
Avui toca una entrada sobre un lloc bastant proper, el Parc Güell a Barcelona.
 |
| entrada principal del Parc amb l'escalinata i la sala hipòstila |
Confesso que sempre he dit que Barcelona no m'agrada gaire però en els últims temps m'he adonat que realment no la conec. Hi he anat moltes vegades sí, però no he "fet turisme". I és que
moltes vegades no coneixem allò que tenim a prop perquè no l'hi donem valor, està aquí i puc anar quan vulgui, i per aquesta mateixa raó no cal anar-hi perquè hi seguirà sent.
I d'això me n'he donat compte a Itàlia, perquè a Barcelona hi ha molts visitants italians (només cal agafar el metro i ens adonarem que se sent més italià que català o anglès), i quan m'he preguntat perquè sempre arribo a la mateixa conclusió: allà no hi ha res semblant, hi ha pocs edificis modernistes i això és el que els crida d'aquesta ciutat. quan em presentava sempre deia que vivia a prop de Barcelona (sí, sóc de la província de Tarragona però malauradament aquesta no és tan coneguda) i tothom reaccionava amb: Oh! Barcelona és preciosa! i com deia abans això m'ha fet adonar-me que gairebé no la coneixia. Sempre que hi vaig i quedo amb amics de la Universitat ho faig al lloc més típic: Plaça Catalunya a la sortida dels ferrocarrils davant de l'fnac... i passegem sí, per portal de l'àngel, les rambles, Port vell i Maremagnum. Com a molt arribem a la catedral o la pl. Sant Jaume (també bonica) però que no deixen de ser la part més massificada i turística.
 |
| vistes des del viaducte de les jardineres |
El cas és doncs que fa unes 3 setmanes i aprofitant que vaig anar amb la meva mare i la meva germana a passar un parell de dia fent companyia als avis de Cornellà, vam aprofitar un diumenge a la tarda per visitar-lo, abans també que fos de pagament (tot i que no vull entrar en el debat de si està bé o no fer pagar per entrar al parc, crec que la part monumental s'ha de conservar i per tant és bo però, des del meu humil punt de vista el preu que es paga és excessiu). Així doncs vam agafar l'autobús i vam entrar per dalt, la part més natural i tranquil·la del parc des d'on es pot gaudir d'unes vistes extraordinàries de la capital.
 |
| vistes des del viaducte de les jardineres |
Cal dir que el Parc Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics obra de l'arquitecte català més conegut, Antoni Gaudí, situat a la part alta de Barcelona construït entre 1900 i el 1914. La idea original era construir-hi una urbanització de luxe amb unes vistes i una situació privilegiades de la ciutat, però la 1a Guerra Mundial (1914-1918) va fer que algunes de les cases no es venguessin i el 1926 l'ajuntament comprà el terreny i el convertí en un parc públic. Des del 1984 és Patrimoni de la Humanitat juntament amb altres edificis de Gaudí.
he de reconèixer que el recinte em va agradar molt, no és un gran parc però té diferents espais molt ben diferenciats i indicats. Crec que va ser un encert entrar per la part més alta ja que la pendent és considerable i a més es veu una part que potser d'altra manera no hagués vist perquè la majoria de turistes no van més amunt de la plaça de la natura.
Així després de fer tot el viaducte superior vam baixar cap a la plaça per la baixada de la Glòria des d'on es comencen a sentir els visitants. Seguint pel viaducte de la Bugadera s'arriba a la impressionant plaça, una
 |
| pl. natura des de la baixada de la Glòria |
gran explanada envoltada per bancs que ondulen en forma de serp i recoberts de trencadís obra de Josep M Jujol. Aquesta forma ondulada dóna a la plaça una idea de moviment i d'integració en la naturalesa que l'envolta, dos dels trets més importants del modernisme català.
 |
| plaça de la natura |
Baixant les escales de la part dreta de la plaça (mirant cap al mar) hi trobem el viaducte del Garrofer, amb columnes inclinades i que formen una onada.
 |
| sala Hipòstila |
 |
| mosaic de la sala hipòstila |
Sota la gran plaça hi trobem la sala hipòstila, formada per vuitanta-sis columnes al sostre de la qual hi trobem amagats medallons circulars fets de trencadís que representen diferents elements naturals plens de colors.
 |
| viaducte del garrofer |
Arribem doncs gairebé a la porta principal del parc, on hi ha l'escalinata envoltada per murs revestits de trencadís i de formes còncaves i convexes. Al centre de l'escalinata hi ha una sèrie de fonts en forma de cascada, la més coneguda de les quals és el drac alquímic, que en els últims anys ha esdevingut un dels símbols més representatius de la ciutat comtal juntament amb la Sagrada Família. Personalment me l'esperava una mica més gran, suposo que "per culpa" de la pel·lícula
Desperta ferro! del 1990.
 |
| drac alquímic |
A la part baixa de l'escalinata també hi trobem un escut amb les quatre barres catalanes remarca el caràcter català i catalanista tant de l'arquitecte com del Sr. Eusebi Güell, mecenes de Gaudí i qui donà nom al parc. (en podeu veure el detall a la primera fotografia que hi ha en aquesta entrada al blog).
Us animo doncs a visitar aquesta obra arquitecto-paissatgística de la ciutat de Barcelona, us sorprendrà segur!
Seguirem navegant!
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada