Siurana i la reina mora

Coneixeu Siurana? 

Un poble penjat en un penya-segat amb vistes a un gran embassament, a uns 50 Km de Cambrils o Tarragona i uns 40 de Reus.

Bonic, no creieu?

Situat a l'extrem de les muntanyes de Prades, a cavall entre el Priorat i el Baix Camp aquest petit poblet on hi viuen una vintena de persones (segons la web de Turisme del Priorat) ofereix unes vistes meravelloses dels voltants, així com un entorn natural i paisatgístic excepcional.

Confesso que no hi havia estat mai fins al passat mes d'octubre (sí, ho sé!! No tinc perdó!!!), suposo que per lo de sempre: està aquí mateix i hi puc anar quan vulgui... És una manera de pensar bastant habitual però a l'hora força trista perque ens fa perdre racons preciosos que tenim a poca distància de casa. Feia potser un parell d'anys que deia, hi he d'anar però... ja se sap, a vegades costa trobar el moment. A més a més a mi personalment no m'agrada massa conduir per carreteres de muntanya així que per mi sola no m'atrevia a anar-hi, ara però puc dir que la carretera no està tan malament com em pensava!! Curves si, però hi ha espai suficient.

Cornudella des de Siurana, font: wikipèdia

El cas és doncs que un dia assolellat d'octubre amb la meva amiga Maria, la seva cosina (i també amiga meva) Núria i la gossa d'aquesta, la Yuma; vam dirigir-nos cap a Siurana. Abans d'enfilar-nos directament cap al poble vam fer una petita parada a Cornudella, el municipi al qual pertany situat al peu de la muntanya per fer cafè, us ho recomano per entrar en calor i de passada per veure els carrerons, les cases de pedra, la olor de pa recent fet i les placetes que també ofereix el poble.
Després d'aquesta parada vam començar a tirar cap a Siurana, si us agrada caminar també s'hi pot anar a peu des de Cornudella, tenint en compte que hi ha més de 300m de desnivell. A més a més per tota carretera de pujada hi ha diversos llocs on es pot deixar el cotxe per si es vol fer només una part de la carretera a peu, nosaltres el vam deixar a uns 2Km (si mal no recordo i vam seguir a peu), permetent-nos així admirar el paisatge boscós de les Muntanyes de Prades. Si us fa mandra caminar però no patiu, també es pot deixar el cotxe al mateix poble!

Un cop arribades a dalt el que més em va sobtar va ser trobar-hi turistes francesos, mexicans i alemanys!! A la dreta teniu la fotografia de les primeres cases del poble, preludi de la resta, cases de pedra, finestres amb porticons marrons i grans portes de fusta.

Siurana ofereix un salt en el temps i és un bon lloc on fer una pausa, allà el temps es para i tot l'entorn convida a la tranquil·litat i benestar. Si us dirigiu cap a l'església de Sta. Maria (d'estil romànic construïda entre els segles XII-XIII) arribareu també al límit del terme, grans pedres on poder seure i admirar les vistes del pantà.

Allà es respira llibertat, aquella sensació de sentir l'aire a la cara i omplir-se els pulmons amb aire pur... Tots em fet alguna vegada allò d'obrir els braços, tancar els ulls i respirar fons no? Aquest és un lloc fantàstic per fer-ho, no pensar en res i només disfrutar del silenci i les vistes. (que poètic m'ha quedat! ;))

Després del relax que ofereix aquest indret vam tornar enrere per dirigir-nos al refugi a dinar, ho vam fer a la terrassa d'aquest que ofereix també unes vistes estupendes.

vistes des del refugi

Un cop amb l'estomac ple i les piles carregades, vam seguir caminant una mica més pels carrers empedrats i ens vam dirigir cap a les ruïnes del Castell àrab, i és que Siurana té una història que es remonta a la Prehistòria, però va ser un punt important durant l'època de domini àrab.

La llegenda de la reina mora

Com ja he dit, Siurana va ser un punt territorial important durant el període de domini àrab de la Península Ibèrica. Els àrabs s'hi establiren cap al s. XI convertint l'indret en un punt de defensa per controlar la frontera entre els regnes cristians i àrabs. Entre els s.XI i XII es feu la major part de la reconquesta de l'actual Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, però Siurana tenia un difícil accés i va ser l'últim reducte musulmà de Catalunya.

De la seva conquesta en nasqué la llegenda: 

(Resumida)Segons Joan Amades, Siurana estava governada per la reina mora AbdelAzia que quan es va veure atacada per les tropes cristianes, presa del pànic va pujar al seu cavall blanc i es va dirigir cap a un precipici proper. Per evitar que el cavall parés per instint l'hi va tapar els ulls, tot i així el cavall es va adonar del preill i va clavar fortament les peülles a terra amb tanta força que la marca de la ferradura és encara visible als nostres dies. La tragèdia va ser inevitable...
ës per això que al punt on hi ha clavada la ferradura, ben a prop de les restes del castell, se l'anomena el Salt de la Reina Mora.

Salt de la Reina Mora i marca de la ferradura

Coneixíeu la llegenda? Espero que us animeu a visitar aquest poblet perdut entre les muntanyes i que compartiu aquí la vostra experiència! Estic segura que us agaradarà i us enamorarà!!

Després d'això continuem el nostre viatge! Qui sap quin serà el pròxim destí?

Primera setmana a UK

Com va aixo viatjaadictes?

Després del petit (o més aviat gran) problema amb la versió anterior d'aquesta entrada que misteriosament vaig fer desaparèixer i no hi hagut manera de recuperar més que el primer paràgraf, per tant torno a rescriure i explicar-vos la meva primera setmaneta en aquest nou país ( si bé ara ja en farà gairebé dues que hi sóc...)

En l'a darrera entrada us explicava que  encara estic ubicant-me, però mentrestant us explicaré que he fet la primera setmana. Com ja us vaig dir, entre setmana tinc poc temps lliure i el que he anat fent és explorar i conèixer el que tinc més a prop, això és Kingston upon Thames, el "poble" on estic (si és un poble de Londres... aquí tot és una mica diferent pel que fa a les ciutats i dimensions) i una petita part del Richmond park, el parc més gran de Londres i que tinc a uns 20 minuts de casa. 

El que més m'agrada d'aquí al voltant és el riu... un lloc tranquil on hi ha gent que passeja, que corre, que va amb bicicleta, que dóna de menjar als ànecs, que treu a passejar el gos, ... ple de vida en definitiva

Aquí teniu un parell de fotografies del riu que vaig fer al cap de pocs dies d'arribar un dia assolellat (com fins ara ho estan sent la gran majoria!!)


Sota us deixo la sorpresa que em vaig trobar a Richmond Park: un ramat de cèrvols! (o bambis jeje)

Després de conèixer una miqueta més el lloc on em trobo, dissabte 18 de gener, el meu primer dia lliure, em va faltar temps per anar a fer-me la OysterCard i, mapa i guies en mà, anar cap a la gran ciutat; i després de 12 minuts d'autobus iu uns 40 de metro vaig arribar a Westminister.

Deixeu-me un fer (un altre?) parèntesis, la veritat és que m'esperava més de Londres... potser és el fet que tothom (excepte la meva mare) m'havia dit que era molt bonica i que m'encantaria i les expectatives eren massa altres. Però el fet és que no m'ha semblat tant espectacular i crec que no està feta per anar-hi sol. M'encanten els llocs que tenen un encant especial... si heu llegit altres entrades del blog veureu que sempre "recomano" perdre's... deixar de seguir el camí marcat i endinsar-vos en carrerons o llocs que us cridin l'atenció; doncs bé aquí (encara) no n'he trobat. Promet'ho explicar-vos si ho faig!! (tanco parèntesis)

Bé doncs un cop baixar del "tube" o "underground" vaig sortir per la sortida 1 (n'hi havia 8 i no sabia quina triar) i em vaig trobar davant del riu amb vistes al London Eye, la gran nòria, i a 180 graus el famós Big Ben, l'estampa més típica de la capital britànica.

Des d'aquí vaig anar a Westminister Abbey però no hi vaig entrar, aquesta primera visita a la ciutat va ser una presa de possessió digue'm... per conèixer una mica on i com és el centre i posteriorment tornar-hi i veure-ho tot més detalladament. A més a més cal dir que Londres és una ciutat (bé, Anglaterra en general un país) cara; cert que tots els museus públics (sí!! tots!!! el British Museum, la National gallery, la Tate Modern, el Natural history Museum, i bastants més) són gratuïts però aquells edificis o llocs destacats que no són públics tenen un preu d'entrada una mica elevat: Westminister 18 £ (uns 22€) o saint Paul's Cathedral uns 16 £ (gairebé 20€)

vistes del del pont del centre del llac

Després, a quatre passes vaig anar cap a Saint James's park, que té un gran llac amb ànecs, pelicans i cignes i al fons del qual es troba el Buckingham palace, residencia oficial de la reina d'Anglaterra i la famosa guardia reial (no, vaig arribar tard per veure el canvi de guàrdia, un altre dia serà).


Després d'admirar la immensa façana del palau reial vaig posarme a caminar per The Mall girant a unes escales (Waterloo place) per anar cap a Piccadilly Circus, la famosa "plaça" que recordava haver vist en un llibre de text d'anglès de finals de primària, i... no té res!! de fet no és ni una plaça sinó més aviat una cruïlla amb unes grans pantalles publicitàries on destaca Coca-Cola. Si us hi arribeu però, no deixeu de vstar una botiga, que crida molt l'atenció, que és diu Cool britania, i en que hi trobareu tot típus de souvenirs, des dels més típics i tòpics, fins a d'altres d'originals  com l'osset del Mr. Bean.

Trafalgar Square

De Piccadilly em vaig dirigir cap a Trafalgar Square, presidida per la columna de Nelson, dedicada a l'Almirall Nelson que era el cap de l'exèrcit naval que va impedir l'entrada de les tropes napoleòniques a les illes britàniques; i amb dues grans fonts a cada costat de la columna. En aquesta plaça, a més és on es troba la National Gallery, que alberga una de les col·leccions de pintura pre-moderna més importants del món (i a la que espero entrar ben aviat!!!).

façana de la National Gallery

Saint Paul

Un cop arribada aquí vaig seguir caminant per Strand St xino xano fins a arribar a la catedral de Saint Paul, amb una immensa façana neoclàssica digne d'admirar. Com ja he dit abans no hi vaig entrar en primer lloc per falta de temps i en segon lloc pel preu, però todo se andará! crec que valdrà la pena i a més a més m'agraden molt les esglésies com a edificis, no sé tenen quelcom especial i m'agrada molt admirar els frescos, pintures, escultures i altars.
 De Saint Paul vaig anar cap al riu, on hi ha el Millenium bridge i d'allí vaig recorrer tota la riba fins al Tower bridge, el pont més famós de Londres, sí Tower bridge i no London bridge!! bé existeix el London bridge però és un pont normal i corrent que hi ha just abans del de la torre. Allà em vaig trobar amb l'Anna, una amiga de l'institut que fa uns mesos que viu a la ciutat i amb qui havia quedat i, que he de dir que: em va fer una explicació de la Torre de Londres fantàstica!! Després d'això em va convidar a casa seva a fer un tè (com no!!) i diguem que la meva visita turística a Londres va acabar aquí.

Aquí us deixo l'enllaç de google maps amb el recorregut que us he explicat per si us voleu ubicar una mica ;): Plànol del meu recorregut per Londres el 18 de gener


Seguiré informant de les properes visites a la ciutat i del que vagi descobrint per aquestes terres!! 

Aaaaaaaaagh

No sé que he fet i he esborrat l'última entrada... només puc veure el primer esborrany i son 4 línies!! Algú em pot ajudar a recuperar el document??? Sabeu si hi ha alguna manera? o l'he de tornar a rescriure???

Ubicant-me!!

Molt bones amics i amigues!

Perdoneu que tingui el blog una mica abandonat, i més ara que l'he fet "públic"; com ja vaig explicar fa unes entrades l'11 de gener vaig arribar a Londres (el com i el perquè aquí) i encara m'estic ubicant i situant. Això és molt a prop però alhora molt llunyà pel que fa a costums, horaris, caràcter,... A més a més tinc molt poc temps lliure, 1 o 2 horetes abans d'anar a dormir.

Tinc una entrada a mitges que tinc moltes ganes de compartir amb vosaltres, és per això que demano una mica més de paciència, please!!!

Moltes gràcies pel vostre suport i la vostra comprensió! :)

Una abraçada i seguim amb les veles ben enlaire perquè el vaixell ens porti on bufa el vent!

Potser no he anat on intentava anar, però penso que he acabat on havia de ser.