Molt bones de nou companys de
viatge!
Avui us vull explicar el que fins
ara ha estat el meu últim “viatge”. Ja us explicava en la penúltima entrada que
des del desembre estic treballant i per sorpresa un divendres em van fer saber
que la setmana següent tindria vacances... En un primer moment vaig estar una
mica mosca perquè amb tan poca previsió era impossible anar als destins que
tenia pensats (Bèlgica, Anglaterra i com no, Itàlia), vaig mirar preus i
opcions però se me n’anaven molt de pressupost; però després de pensar una mica
vaig decidir que volia anar a algun lloc, descobrir un lloc on no hagués
estat,... i la bombeta se’m va encendre... Era el moment de descobrir l’Empordà!
Sempre hi havia volgut anar però
allò que passa sempre: és aquí mateix, ja hi aniré... Doncs aquesta va ser la
ocasió idònia. 2 nits en un hostal molt acollidor de Castelló d’Empúries i a
fer quilòmetres! Així va ser com a mitjans de febrer amb el dipòsit del cotxe ple vaig
començar a conduir rumb al nord! Un o dos di es abans vaig estar navegant per
internet, informant-me de tot el que hi ha per veure, i no era poc! De fet amb
els 3 dies que vaig estar vaig veure només una petita part, allò més destacable
i conegut.
Com que explicar els 800 km de
recorregut (amb lo que m’enrollo...) em portaria a escriure un post
llarguíssim, em centraré (per ara) als 4 llocs que més em van agradar i marcar
i són els següents:
part grega d'Empúries |
domus romana |
Monestir de Sant Pere de Rodes: als llibre d’història de l’art sempre sortia com a gran exponent de l’art medieval català (tant romànic com gòtic) aquest monestir situat al damunt del Port de la Selva, mirant al mar. Jo vaig aparcar el cotxe al primer aparcament que vaig trobar, sota de l’església de Sta. Elena, i vaig fer la resta de camí a peu, són només 500 metres i us els recomano ja que és molt pla i té unes vistes fantàstiques. El conjunt monumental està format per l’església, el claustre i les antigues dependències monàstiques. L’església tot i que està completament buida per dins conserva la seva magnífica estructura i es poden apreciar perfectament les voltes del sostre. El claustre o claustres perque de fet n’hi ha dos, el més antic a sota i el de sobre molt reconstruït però que segueix transmetent aquella màgia i tranquil·litat dels claustres. De les dependències se’n conserva poca cosa, el lloc on hi havia la cuina, el refectori i altres sales que actualment no son visitables com la biblioteca. Es pot entrar també al campanar tot i que no s’hi pot pujar, a l’igual que a l’altra torre, on si es pot accedir és a la terrassa que és un fantàstic mirador del cap de Creus i on hi ha el restaurant, del que no puc valorar res ja que no hi vaig entrar. Animeu-vos a visitar-lo i feu-ho amb temps, contagieu-vos de la tranquil·litat que ofereix aquest lloc i admireu amb calma tot el magnífic conjunt arquitectònic.
panoràmica del monestir |
Panoràmica de Cadaqués |
Peratallada: Un poblet medieval que va ser tota una sorpresa, me’l
van recomanar a l’oficina de turisme d’El Port de la Selva i també la mestressa
de l’hostal de Castelló d’Empúries on dormia. Em va costar arribar-hi, no
perque sigui difícil de trobar sinó perque seguint les “instruccions” del gps
vaig trigar el triple (em va fer passar per camins de terra i pretenia fer-me
creuar barrancs) però el viatge va valdre la pena. El poble es troba dins d’un
recinte emmurallat rodejat per un fossar, a dins s’hi troba el castell,
l’antiga torre de l’homenatge i conserva també tot un entrellat de carrers de
pedra estrets i amb un encant especial que costa descriure en paraules.
façana de l'església de Castelló d'Empúries |
Castelló d’Empúries: Com ja he dit abans és el lloc on em vaig
allotjar les dues nits que vaig passar fora. Però a més de trobar-hi un lloc
fantàstic per desconnectar vaig descobrir un poble molt bonic. Castelló d'Empúries va ser la capital del comptat d'Empúries durant diversos segles a l'Edat mitjana. el nucli antic el formen un entramat de carrers estrets i irregulars, carrers que conviden a passejar-hi tranquil·lament. Destacable és també l'església de Santa Maria (anomenada també la catedral de l'Empordà), amb un interior gòtic molt bonic, així com el palau comptal, seu de l'actual Ajuntament.
Fins aquí els cinc llocs que més em van agradar, vaig visitar molts més llocs: l’Escala, Sant Martí d’Empúries, El Port de la Selva, Pals, Empuriabrava, Tossa de Mar i potser me’n deixo algun però com he dit si digués alguna cosa de tots aquest post no s’acabaria mai.
Espero que us animeu a visitar algun dels llocs que us he proposat i que compartiu amb mi l’experiència!
Fins al pròxim destí!